Home > Destinations, Governance, Opinion > Destinació Barcelona: on comença, on acaba

Destinació Barcelona: on comença, on acaba

El passat dijous 24 de novembre va tenir lloc a les instal·lacions de Barcelona Activa, la jornada de debat “Destinació Barcelona, on comença, on acaba,” arranjada per la delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona, qui va donar conèixer el pla de màrqueting turístic de Barcelona 2012, el qual inclou la marca costa Barcelona-Maresme; feta com a oferta complementària del turisme urbà i que permeti potenciar la imatge de Barcelona a l’estranger.

Aquest pla va sorgir segons el Sr. Xavier Font, Cap de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, perquè hi havia una mancança de gestionar els recursos turístics de Barcelona i dissenyar noves estratègies que reforcin el potencial de l’oferta turística. Després d’uns treballs tècnics i d’intel·ligència de mercat, es va poder treballar més enllà el tret de Barcelona com a regió, arrivant a endreçar els actius de la destinació de Barcelona en 22 productes estrelles, entre els quals destaquen: Alt Penedès, Bages, Vallès Oriental, Baix Llobregat, etc.  Encara que el projecte no s’hagi presentat oficialment, s’espera congregar especialistes del mercat turístic el proper any per la seva difusió.

Posteriorment, el Sr. Olivier Ponti, Cap de recerca i desenvolupament d’Amsterdam tourism & Convention Board i el Sr. André Moura, Cap de recerca i estudis de Lisboa Visitors & Convention Bureau, per les dues bandes vam compartir els reptes de les destinacions urbanes que hi gestionen. Segons Olivier Ponti l’estratègia turística aplicada en Amsterdam produeix no només l’increment del nombre de turistes, sinó també, enriquiment de les seves regions a través de una bona gestió i promoció dels productes. En feia èmfasi que era indispensable la investigació a la destinació perquè és la via més adient per saber el moviment del turista i se’n va adonar que hi havia una necessitat d’organitzar l’oferta per a què el turista pugui entendre el producte. Doncs ara, ofereixen rutes turístiques amb un gran poder d’atracció pels turistes i continuen ampliant l’oferta de les regions per consolidar-la. Andrè Moura va plantejar que degut a la recessió, el desenvolupament turístic s’havia embarrancat i la institució pública va tenir que intervenir com a ressort integrat amb marques regionals. Per tant, el desenvolupament turístic seria mes fort i podrien oferir més avantatges a tots els organismes del sector privat. Posar en marxa el pla de màrqueting no va ser gaire fàcil al principi perquè l’enfoc de cada organisme era diferent. Malgrat tot, van tenir que canviar la seva mentalitat i treballar conjuntament aplicant la regla financera 1+1=4 per tal de millorar els ingressos.

També des de l’àmbit territorial català, empresaris hoteleres i representats de la Diputació de Barcelona van fer present les seves perspectives sobre la gestió de l’oferta turística. D’una banda, els empresaris senyalaven que la implantació de la marca costa Barcelona-Maresme proporcionaria una imatge més potencial al mercat internacional. Fèiem una cridada per treballar conjuntament i que Barcelona ciutat hauria d’exportar clients a la província, així es generaria més valor als atractius de la regió. D’una altre banda, des del comissionat de Turisme distingien que hi ha prou competència fora i Barcelona necessita un factor diferenciador per posicionar-s’hi al mercat turístic. Tota gestió turística és possible sempre i quan intenti no perdre la identitat local, sinó afegir-ne unes altres mitjançant una vertebració dels recursos i una bona comunicació per coordinar les polítiques turístiques.

Finalment per tractar la gestió dels productes, van convidar Joan Abellà, MACBA, qui ficava la cultura com element premiant de l’oferta catalana; Josep Altayó, LARSA-Montserrat, feia referencia Barcelona com a emissor de productes turístics i és un clar exemple d’un distanciament entre l’oferta cultural i turisme; Manel Casanovas, Gastronomia i Agenda Cultural de Turisme de Barcelona, considerava que el turista qui ve a Barcelona busca lo autèntic i quasi el 45% escull un restaurant local; Elena Foguet, Value Retail Spain, cada vegada més el turista busca nous productes i el que repeteix vol conèixer els voltants; Anna Sánchez, Cap de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, sostenia que el pla de màrqueting és una oportunitat de treball pel sector privat i treballant entre tots assolirien els objectius.

Com veiem, hi ha un lleuger progrés en desconcentrar l’oferta turística de Barcelona cap a tota la província i això no només permetria una integració dels productes i les empreses, sinó també un posicionament privilegiat dintre del mercat turístic internacional. Encara que l’avinença de les idees entre les empreses privades i les institucions públiques no serà gaire fàcil, el pla de màrqueting turístic vol contribuir a tenir una oferta més dispersa amb la integració dels productes de la regió. No obstant, si no creiem al nostre producte mai podrem gestionar-lo ni molt menys promocionar-lo.

De fet, trobo molt oportú el comentari d’Olivier Ponti sobre la investigació perquè sense ella serem incapaços de conèixer ni tan sols el turista qui ve a Barcelona ni tampoc dissenyar un pla estratègic de qualitat que ens permeti gestionar els nostres recursos de manera responsable.

Karen Rodríguez

Advertisements
  1. No comments yet.
  1. No trackbacks yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: